Conte educatiu per acceptar la diversitat.

Hola a tots/es!

He trobat un conte molt interessant per treballar els valors, i més concretament, per treballar l'atenció a la diversitat.

ELS GRANS DONS

Hi havia una vegada un grup de nens d'un col·legi, que es varen anar d'excursió. Pràcticament tots jugaven a la pilota, menys Monxo, al que veien com un nin amb el qual no volien jugar, ja que només volien riure’s d’ell. I és que no li agradaven ni les baralles, ni els esports, ni res de res, ni tan sols es defensava quan li deien coses! Era tan estrany, que ni tan sols aquell dia jugava a futbol com els altres. I l'única vegada que va jugar amb la pilota, ho va fer tan malament que va acabar en una petita cova. Quan van entrar per la pilota, en el seu interior va descobrir un cofre amb un enorme llibre del que sortia una lluentor especial. Van córrer a portar-li a la mestra, i van acordar llegir-ho en classe.

El llibre es titulava "els grans dons", i explicava meravelloses històries i contes sobre grans inventors, meravellosos artistes, savis escriptors i aventurers i cercadors de tresors. Amb cada història, els nens obrien encara més els ulls, i quedaven encantats amb aquells personatges amb dons tan especials.

Fins que van arribar a l'última pàgina del llibre, la que explicava l'origen d'aquells grans personatges. La mestra va llegir:

"Existeix un lloc en el cel anomenat la font dels cors, on abans de néixer a cada cor se li assignen els seus dons. Però de tant en tant, alguna cosa surt malament, i alguns cors arriben al final molt més buits. En aquests casos, s'omplen amb un darrer do que converteix aquesta persona en excepcional. Poden faltar-li moltes altres qualitats; en moltes coses serà diferent de la resta i li veuran com un nen estrany, però quan arribi a descobrir el seu do especial, les seves obres passaran a formar part d'aquests llibres i contes."

Quan va tancar el llibre es va fer un llarg silenci a classe. Mentre tots pensaven en els seus propis dons, Monxo va sortir amb una de les seves rareses:

- I si et fan un transplantament i et posen el cor d'un porc, tindràs qualitats de porc?­ - va demanar preocupat.

Tots van sentir unes enormes ganes de riure, però llavors, en mirar a Monxo, van comprendre que era ell precisament un d'aquells casos tan especials. I van sentir pena per cadascuna de les vegades que havien rigut de les coses que no sabia fer i de les coses estranyes que feia. Des d'aquell dia, mai més van tractar de burlar-se de Monxo, i entre tots tractaven d'ajudar-li a descobrir el seu do especial, que va resultar ser un talent artístic increïble que li va convertir en el pintor més famós del seu temps.

Considero que aquest conte és molt educatiu, ja que treballa un tema molt important que és l'atenció a la diversitat, entre altres valors com podria ser l'amistat i també el treball col·laboratiu, ja que al final del conte tots els companys d'en Monxo l'ajuden, l'integren i el més important, el tracten com un més de l'aula. Totes les persones tenim dons diferents, i això és el que ens fa ésser especials i únics.