sábado, 21 de abril de 2012

El meu primer suport

Hola a tots/es! 

Avui vos volia contar com a estat la meva primera sessió fent suport!

El dijous, durant l'hora de català vaig fer suport dins l'aula a la nina que està diagnosticada com a NESE, ja que durant aquesta hora la nina no va amb la PT, i normalment durant aquesta hora realitza fitxes que tracten vocabulari de diferents temàtiques. Considero que ha estat molt encertat fer aquest petit suport dins l'aula, ja que la nina s'ha sentit molt còmoda amb els seus companys de classe i estant al seu lloc a classe. A més, l'alumna realitzava vocabulari que la resta de la classe també realitzava, però la nina tenia un material adaptat al seu nivell, i mentre els altres treballeven a completar frases amb aquestes paraules, la nina treballava a associar-les (dibuix i paraula).

Per tant, mentre la mestra feia la seva classe de llengua catalana, m'he posat devora aquesta alumna i li he ajudat a fer aquestes fitxes. 
Les fitxes eren de cartolina i de colors diferents per cada tipus de paraules, és a dir, hi havia cartolines blaves per les paraules que treballen la lletra S, de color groc ses que treballen la lletra M, i a cada fitxa hi havia dibuixades moltes paraules, i després l'alumna tenia petites cartolines amb els noms d'aquests dibuixos, i per tant, havia d'associar els dibuixos amb les paraules. 

La meva intervenció ha estat que mentre la nina llegia he observat quines paraules no pronunciava bé, i seguidament jo li pronunciava correctament, per tal de què pogués aprendre el so i el reconegués en una altra situació. A més, quan la nina posava la cartolina a un dibuix incorrecte, jo li donava una pista, per exemple: la paraula font no l'ha relacionat bé, ja que l'ha posat a pont, i per tant, li he dit que la font servia per beure aigua i que el pont servia per passar per damunt caminant, en bicicleta o en cotxo, i quan li he dit ho ha posat correctament i ho ha entès.

Avui hem treballat la lletra S, la lletra M, la lletra P i T, que aquestes dues darreres moltes de vegades no les diferencia, per tant, li he escrit tres paraules que anaven amb P i tres paraules que anaven amb T, i li he dit que les pronunciàs, per tal de què notàs la diferència dels sons, i d'aquesta manera si aprèn a pronunciar-les li serà més fàcil escriure-les correctament. 

Estic molt satisfeta amb la meva primera sessió com a mestra de suport, ja que considero que la nina ha après molt realitzant aquestes activitats que estaven adaptades al seu nivell de comprensió, ja que li serveixen per anar adquirint paraules de vocabulari de diferents temàtiques, i d'aquesta manera se li van introduint petites frases. A més, avui estava molt contenta quan li he ajudat a fer les seves fitxes, ja que m'he posat al seu costat, i també he vist que estava molt còmoda a la classe amb la resta dels companys.



Quines estratègies creis que puc fer servir per tal de què no confongui les lletres P i T? Creis que la meva intervenció ha estat correcta? Què podria fer per tal de millorar les meves intervencions?

Espero que el meu cas vos pugui servir per realitzar les vostres pròpies intervencions, quan hagi realitzat un altre dia una altre classe de suport vos la contaré per tal de què pogueu agafar idees i estratègies.

2 comentarios:

  1. Hola Esther:

    En primer lloc, gràcies per compartir la teva experiència. M'agradaria que també reflexionassis al voltant de la idoneïtat d'aquesta activitat per al grup-classe. Trobes que és significativa? Quin plantejament de la lectoescriptura hi ha darrera d'aquesta activitat? Per altra banda, si tu no hi haguessis estat, la nina amb NESE podria haver dut a terme l'activitat plantejada de forma autònoma? Gràcies. Albert.

    ResponderEliminar
  2. Hola Albert!

    Crec que aquesta activitat és molt significativa per a l'alumna amb NESE, ja que l'activitat li ajuda a adquirir el vocabulari que necessita per a relacionar-se amb els altres i, sobretot, per poder desenvolupar-se en el seu dia a dia. Si jo no hagués estat amb la nina podria haver dut a terme l'activitat, però també he de dir que a vegades quan realitza ella tota sola les activitats no se sent del tot segura, i quan me vaig posar devora ella no dubtava tant a l'hora de relacionar les paraules amb els dibuixos, en canvi, quan està tota sola la veig un poc dubtosa, però no perque no ho sàpiga fer, si no pel simple fet de no veure que algú li dóna qualque fee-back. Considero que l'alumna ha de poder realitzar l'activitat de manera autònoma, però fins que ella mateixa no es senti segura sempre li va bé tenir algú devora ella, però ara aquests dies estic intentant crear-li un ambient de seguretat, per tal de què sàpiga que ella tota sola ha de fer les seves activitats i que jo de tant en tant anirè a veure si necessita qualque ajuda, però que no estarè devora ella tot el temps.

    Creus que aquest plantejament d'anar-li creant el seu ambient de seguretat poc a poc, per tal de què agafi confiància és correcte, per aconseguir que arribi a realitzar de manera autònoma les seves activitats?

    Gràcies Albert.

    Un salut.

    ResponderEliminar